"Hauríem" de Ana Blandiana

"Hauríem de néixer vells,
de venir savis al món,
de ser capaços d’escollir el nostre destí,
de saber, des de la primera cruïlla, quins camins agafar
I que irresponsable fos, només, l’afany d’anar massa lluny.
És així com, en fer-nos més i més joves, caminant,
Madurs i poderosos arribaríem a la porta de la creació,
La travessaríem per entrar a l’amor adolescents,
I seríem infants en el naixement dels nostres fills.
No obstant, ells serien aleshores més vells que nosaltres,
Ens ensenyarien a parlar, ens bressolarien per dormir,
I nosaltres desapareixeríem lentament, més petits cada vegada,
Com un gra de raïm, com un gra de pèsol, com un gra de blat…"

(Trad. Radu P. Giurgiu i Josep Porcar)
(Si entreu en el blog a través de l'enllaç http://www.porcar.net/?p=2130
podreu accedir a la versió original del poema i, a més, sentir-la llegida per la poeta.)